Cultura de l'antic Egipte

La cultura de l'antic Egipte es conforma a partir de la forma de vida, costums i tradicions existents en la societat egípcia de l'antiguitat. Es va iniciar en el neolític i evolucionar al llarg de 3.000 anys, fins a la època romana, quan pràcticament va desaparèixer en adoptar la de l'Imperi Romà, i sobretot els costums cristians. La història de l'antic Egipte com a estat unificat comença al neolític, cap a l'any 3150 aC, i es divideix en tres imperis amb períodes intermedis de dominació per governants estrangers i conflictes interns. L'Imperi Antic (2700 - 2200 aC) es va caracteritzar per la florida de les arts i la construcció d'immenses piràmides. Durant l'Imperi Mitjà (2050-1800 aC), després d'una etapa de descentralització, Egipte va conèixer un període d'esplendor en la seva economia. A l'Imperi Nou (1567-1085 aC) la monarquia egípcia va arribar la seva edat daurada conquerint als pobles veïns i expandint els seus dominis sota la direcció dels faraons de la dinastia XVIII d'Egipte. La decadència de l'imperi faraònic va començar cap a 1075 aC, arran de diverses incursions d'exèrcits d'altres pobles. Tot i això la cultura egípcia va mantenir les seves característiques fonamentals fins a la dominació romana, influint en tot el Mediterrani occidental. Els últims sacerdots d'Isis, a l'illa de File, van mantenir el seu culte fins que va ser prohibit per Justinià I, a 535 dC, l'idioma es manté, amb la lògica evolució a través dels anys, en idioma copte que utilitza l'Església Ortodoxa Copta com llengua litúrgica.^[1]